La descripció dels productes utilitzats per a la neteja de la sala assignada per al tai txi del 14 de maig de 2024 la trobareu a les etiquetes dels productes de neteja que es van utilitzar.

Jo només us puc descriure la situació que hem viscut avui i altres dies de tai txi en aquesta mateixa sala. Les persones que anem a tai txi, i especialment les qui patim Sensibilitat Química Múltiple, necessitem que la societat realitzi esforços per crear espais on puguem respirar amb seguretat i sense por d’acabar físicament baldades. Això, tant en l’àmbit lúdic com en l’àmbit laboral. Personalment, després de passar tres cops la Covid…, després de conviure a la feina de professora amb un festival diari d’esprai a tort i a dret a les aules… i després de suportar estoïcament els efectes de la neteja massiva i diària de tots els racons de l’institut… Després de sobreviure a tot això, puc dir que la meva sensibilitat amb les “olors” (que ja duia a sobre des de l’adolescència), es va accentuar fins al punt de trobar-me incapaç de continuar exercint la feina.

Trobar-te malament fins al punt de no poder continuar amb la feina habitual, no és una situació personal gens fàcil de resoldre. I avui, a 14 de maig de 2024, en l’última sessió del curs de tai-txi que organitzeu des de l’Ajuntament, m’ha passat pel cap un pensament desagradable: “A veure si arribarà el punt que també aquesta activitat d’oci grupal l’hauré de deixar estar; perquè hi vinc a fer salut, no pas a posar-m’hi malalta!”. Què ha passat? Senzillament, m’he escapat de la toxicitat devastadora que es respirava a la sala de tai txi. Amb el permís del professor i la comprensió de companyes i companys, m’he separat del grup i he fet la relaxació des de la sala contigua, més oberta i amb l’aire menys contaminat. Crec que el principal problema respecte a les persones amb diverses afeccions pròpies del Síndrome de Sensibilització Central és el desconeixement general de la realitat de les persones que la patim, i l’escassa preocupació i prevenció per part dels organismes sanitaris i governamentals.

La situació ideal seria que, des dels organismes sanitaris, cada cop que es dissenya una substància (producte de neteja, d’higiene, cosmètic, perfum, ambientador, etc.) els científics avaluessin si representa o no una amenaça per a persones amb hipersensibilitat ambiental. Amb els productes que ja han estat llançats precipitadament al mercat, cal iniciar investigacions per descobrir els riscos de salut que comporten. Cal informar d’aquests riscos i retirar-los del mercat. Com que la majoria de productes que s’estan comercialitzant no han superat cap examen rigorós de toxicitat, els efectes sobre la nostra salut (i la del medi ambient) són devastadors.

Està clar que les persones amb Sensibilitat Química Múltiple no podrem anar a fer salut en un espai carregat de químics i tòxics: en sortiríem ben malaltes. M’ha vingut al cap —avui i altres dies del curs de tai txi quan l’aire era viciat— que no només havia deixat una feina, sinó que ben aviat hauria de valorar si em caldria també (pel propi benestar) abandonar tota activitat d’oci grupal, per si algú porta colònia o perfums i cosmètics que molesten, o per si les dones de la neteja hi han passat fa poc a matar virus i —de retruc— a rematar-nos a nosaltres, amb “olors” que no són naturals.

Algunes persones vivim amb hiperactivitat sensorial: Ens molesten els sorolls, les llums massa enlluernadores, les olors massa intenses… A les analítiques tenim el recompte d’eosinòfils enfilat pels núvols.Què hi farem! Per anar bé, els productes de neteja als llocs públics han de ser ecològics 100%. Se m’acut que l’única manera de mitigar l’exposició a substàncies desencadenants del nostre malestar físic, és substituir-les —PER LLEI— per altres igual d’eficients en la higiene però totalment innòcues per a la salut. Almenys, als espais públics compartits —tant interiors com exteriors— l’aire ha de ser net. Ni avui ni altres dies no era net. I per no perjudicar la meva salut, m’he hagut de retirar de l’espai assignat.
Pensem-hi, si us plau: Organitzar una activitat enfocada al benestar personal i social requereix prèviament haver-nos assegurat, de totes totes, que totes les persones que hi participem podrem respirar a ple pulmó.